Digitalización de la comunicación y atención a personas LGBTIQ+: dos conflictos éticos emergentes para la Psicología en la Atención Primaria de Salud chilena / Digitalització de la comunicació i atenció a persones LGBTIQ+: dos conflictes ètics emergents per a la psicologia en l'Atenció Primària de Salut xilena / Digitalization of communication and attention to LGBTIQ+ people: Two emerging ethical conflicts for psychology in Chilean Primary Health Care

El artículo analiza los conflictos éticos detectados por Psicólogas/os en la Atención Primaria de Salud en Chile, centrando la descripción y análisis en los percibidos como emergentes, a través de un estudio cualitativo, tipo exploratorio-descriptivo. Dos fueron los principales conflictos identificados: a) resguardo de información sensible en ficha clínica electrónica y b) atención a personas LGBTIQ+ sin capacitación correspondiente. El estudio transparenta la importancia de visibilizar demandas incipientesen salud pública a través de las perspectivas de los propios profesionales, dotándoles de notoriedad para avanzar en su priorización y resolución. Explorar la dimensión ética es relevante para el ejercicio de la psicología contemporánea, porque da cuenta de las necesidades de la sociedad, permitiendo incluso anticiparse a ellas.(AU)

L'article analitza els conflictes ètics detectats pels psicòlegs en l'Atenció Primària de Salut a Xile, centrant-se en la descripció i anàlisi dels que es perceben com a emergents mitjançant un estudi qualitatiu de tipus exploratori-descriptiu. Es van identificar dos conflictes principals: a) la protecció de la informació sensible en els registres clínics electrònics i b) l'atenció a persones LGBTIQ+ sense la formació adequada. L'estudi destaca la importància de fer visibles les demandes incipients en la salut pública a través de les perspectives dels mateixos professionals, donant-los rellevància per avançar en la seva prioritat i resolució. Explorar la dimensió ètica és rellevant per a l'exercici de la psicologia contemporània, ja que reflecteix les necessitats de la societat, fins i tot permetent anticipar-se a elles.(AU)

The article analyzesthe ethical conflicts detected by psychologists in Primary Health Care in Chile, centering the description and analysis on those perceived as emerging, through an exploratory-descriptive qualitative study. There were two main conflicts identified: a) safeguarding of sensitive information in electronic clinical records and b) healthcare for LGBTIQ+ persons without the corresponding qualification. The study illustrates the importance of highlighting developing demands in public healthcare through the perspectives of the professionals themselves, providing the demands with notoriety in order to advance in their prioritization and resolution. Exploring the ethical dimension is relevant for contemporary psychology practice because it accounts for the needs of society, even making it possible to anticipate them.(AU)

Bioprecariedad. El poder de las patentes y su impacto en la salud pública / Bioprecarietat. El poder de les patents i el seu impact en la salut pública / Bioprecariousness. The power of patents and their impact on Public Health

El objetivo del presente artículo es analizar el poder de las patentes y su papel en la confrontación actual entre el derecho a la salud (pública) y los derechos a la propiedad intelectual (patentes), ambos reconocidos por la Declaración Universal de Derechos Humanos. Este poder se basa en el control monopolístico de material biológico mediante las patentes biotecnológicas o “patentes de lavida”. La Oficina Española de Patentes y Marcas define las patentes como “un título que reconoce el derecho de explotar en exclusiva una invención, impidiendo a otros su fabricación, venta o utilización sin consentimiento del titular”. Este monopolio permite establecer precios elevados a los productos patentados, condenando a miles de personas a lo que denominamos “bioprecariedad” entendida como la violencia estructural contra la vida por la falta de acceso a productos patentados básicos para la supervivencia (vacunas, semillas, medicamentos, tratamientos o kits de diagnóstico). En el escenario de la pandemia del Covid-19, la Bioprecariedad ha sido la protagonista, especialmente en el desigual reparto de las vacunas entre países ricos y países pobres. Nuestra propuesta es crear un marco normativo y comités de ética de patentes que sirva para poner límites éticos a las patentes según los criterios de responsabilidad y cautela; justicia global; y capacidades y desarrollo humano.(AU)

L'objectiu del present article és analitzar el poder de les patents i el seu paper en la confrontació actual entre el dret a la salut (pública) i els drets a la propietat intel·lectual (patents), tots dos reconeguts per la Declaració Universal de Drets Humans. Aquest poder es basa en el control monopolístic de material biològic mitjançant les patents biotecnològiques conegudes com “patents de la vida”. L'Oficina Espanyola de Patents i Marques defineix les patents com “un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva una invenció, impedint a altres la seva fabricació, venda o utilització sense consentiment del titular”. Aquest monopoli permet establir preus molt elevats,condemnant a milers de persones al que denominem “Bioprecarietat” entesa com a violència estructural contra la vida per la manca d'accés a productes patentats bàsics per a la supervivència (vacunes, llavors, medicaments, tractaments o kits de diagnòstic).En l'escenari de la pandèmia del Covid-19, la Bioprecarietat ha estat protagonista, especialment en el desigual repartiment de les vacunes entre països rics i pobres. La nostra proposta és crear un marc normatiu i comitès d'ètica de patents que serveixin per a posar límits ètics a les patents segons els criteris de responsabilitat i cautela; justícia global; i capacitats i desenvolupament humà.(AU)

This article is focused on the analysis of the power of patents and their role in the current confrontation between the right to (public) health and the right to Intellectual property (patents), which are both human rights recognised by the Universal Declaration of Human Rights. This power is based on the monopoly controlling life (biological material) by means of biotechnological patents or “patents of life”. The Spanish Patent and Trademark Office defines a patent as “a title recognising the right to exclusively exploit aninvention, preventing third parties from manufacturing, selling or using it without prior consent of the owner”. This monopoly involves high prices for patented products, which condemns thousands of people to what we call “bioprecariousness” defined as structural violence against life due to the lack of access to basic patented products (vaccines, seeds, medicines, treatments and tests). Bioprecariousness has also been present in the Covid-19 pandemic, given that there has been an unequal distribution of vaccines between rich and poor countries. We propose a new ethical framework and ethical patent committees aimed at setting ethical limits to patents according to the criteria of responsibility and caution; global justice, and capabilities and human development.(AU)

Puede el sustrato ético del “bioprogresismo” justificar un cambio en la Política Criminal en materia de dopaje deportivo? / Pot el substrat ètic del “bioprogresisme”justificar un canvi en la política criminal en matèria de dopatge esportiu? / Can the ethical substratum of “bioprogressivism”justify a change the course of Criminal Policy on sports doping?

A lo largo de las últimas décadas, numerosos autores y autoras han reflexionado sobre la mejora humana, tanto desde la perspectiva de la Ética, de la Filosofía Política, como también desde el prisma del Bioderecho. Como es lógico, esta reflexión aterrizó, de forma natural, en los debates en torno a la mejora deportiva (dopaje). En la actualidad la doctrina se divide en dos grandes bloques: Se encuentra, por un lado, el sector “bioconservador” desde el cual se rechaza la posibilidad de conceder legitimidad (ética y jurídica) a la mejora humana (y, particularmente, a la mejora humana en el ámbito deportivo). Por otro lado, encontramos al sector “bioprogresista” en el cual encontramos a numerosas voces que, bajo determinadas circunstancias, se inclinan a considerar la posibilidad de admitir algunas técnicas de mejora. Hasta aquí, no encontramos nada nuevo bajo el sol. Sin embargo, en el presente trabajo se analiza, de forma particular, si los argumentos a favor de la liberalización del uso de técnicas de mejora humana en el deporte (argumentos “bioprogresistas”) pueden justificar y dar legitimidad a un cambio de rumbo en la Política Criminal adoptada en materia de dopaje deportivo (tales conductas se castigan como delito en el art. 362 quinquies CP). Se llega a la conclusión de que únicamente sería posible admitir la descriminalización del delito de dopaje si, a la hora de discutir en torno a la disponibilidad de los bienes jurídicos penalmente tutelados, concedemos mayor peso valorativo a determinados fundamentos liberales (particularmente a los milleanos).(AU)

In recent years, many authors have reflected on human enhancement from the perspective of Ethics, Political Philosophy and also, of course, from the prism of Biolaw. Naturally, this reflection has landed in the debates around sports enhancement (doping). Thus, literature is currently divided into two main sectors: on one hand, there are those who reject the possibility of granting ethical and legal legitimacy to human enhancement and, particularly, to human enhancement in the field of sport (“bioconservatives”) while, on the other hand, there are those who are in favor of considering the possibility of admitting it under certain circumstances (“bioprogressives”). Up to this point, there is nothing new under the sun. However, this paper analyzes, in particular, whether the arguments in favor of liberalizing the use of human enhancement techniques in sport (doping) can justify and give legitimacy to a change of course in the Criminal Policy adopted in the field of sports doping (such conduct is punishable as a crime in art. 362 quinquies of Spanish Criminal Code). We reach to the conclusion that it would only be possible to admit the decriminalization of the crime of doping if, when discussing on availability of the legal interest protected under Criminal Law, we give greater weight to certain liberal foundations (particularly those of the Milleans).(AU)

Al llarg de les últimes dècades, nombrosos autors i autores han reflexionat sobre la millora humana, tant des de la perspectiva de l'éticaila filosofia política, comtambé des del prisma del Biodret. Com és lògic, aquesta reflexió ha aterrat, de manera natural, en els debats entorn de la millora esportiva (dopatge). En l'actualitat la doctrina es divideix en dos grans blocs: Es troba, d'una banda, el sector “bioconservador”, el qual rebutja la possibilitat de concedir legitimitat (ètica i jurídica) a la millora humana (i, particularment, a la millora humana en l'àmbit esportiu). D'altra banda, trobem el sector “bioprogresista” on hi hanombroses veus que, sotadeterminades circumstàncies,s'inclinen a considerar la possibilitat d'admetre algunes tècniques de millora. Fins aquí, no trobem res nou sota el sol. No obstant això, en el present treball s'analitza, de manera particular, si els arguments a favor de la liberalització de l'ús de tècniques de millora humana en l'esport (arguments “bioprogresistas”) poden justificar i donar legitimitat a un canvi de rumb en la política criminal adoptada en matèria de dopatge esportiu (tals conductes es castiguen com a delicte en l'art. 362 quinquies CP). S'arriba a la conclusió que únicament seria possible admetre la descriminalització del delicte de dopatge si, a l'hora de discutir sobrela disponibilitat dels béns jurídics penalment tutelats, concedim major pes valoratiu a determinats fonaments liberals (particularment als milleans).(AU)

COVID-19 y Justicia Social. Un enfoque sindémico de la resistencia a la vacunación / COVID-19 i Justícia social: un enfocament sindèmic de la resistència a la vacunació / COVID-19 and Social Justice: A syndemic approach to vaccine hesitancy

The effects of COVID-19 pandemic depend on socio-cultural determinants that shield some individuals or groups from the most severe effects or make others more vulnerable to suffering harms to their health, social position, or economic stability. The case of vaccination is symptomatic of how specific groups suffer a higher degree of vulnerability due to socioeconomic inequalities and cultural determinants. Consequently, vaccine hesitancy among these groups might deepen the vulnerabilities, which is why it is necessary to design strategies that, while confronting vaccine hesitancy, do not ignore those structural inequalities which could continue feeding skepticism and resistance to vaccination, if unattended. In this work we claim that public health policies focused on promoting vaccination may benefit from a syndemic approach that considers the synergies between diseases and socioeconomic and cultural determinants. This implies introducing social justice issues into the planning of public health strategies. By critically analyzing the work of bioethicist Norman Daniels —who goes over the moral importance of public health from an interpretation of John Rawls’ theory of justice—we explore the criticism to justice as fairness made by the communitarian and the politics of difference standpoints (specifically, I. M. Young), to show that a syndemic approach to public health is essential to achieve complete vaccination: the design of strategies will have to consider the specific contexts of vaccine hesitant groups, to achieve efficiency vaccinating in the short, medium and long term.(AU)

Las afectaciones por la pandemia de COVID-19 dependen de determinantes socio-culturales que blindan a algunos individuos o grupos de los efectos más severos o vuelven a otros más susceptibles de sufrir daños a su salud, posición social o estabilidad económica. El caso de la vacunación es sintomático de cómo grupos específicos sufren mayor vulnerabilidad por inequidades socioeconómicas y determinantes culturales. Consecuentemente, la resistencia a la vacunación entre estos grupos puede profundizar la vulnerabilidad, por lo que es necesario diseñar estrategias que, al confrontar la resistencia a la vacunación, no dejen de lado aquellas inequidades estructurales que, de no atenderse, seguirán alimentando la suspicacia y renuencia a vacunarse. En este trabajo sostenemos que las políticas de salud pública enfocadas a promover la vacunación pueden beneficiarse de un enfoque sindémico que considere las sinergias entre enfermedades y determinantes socioeconómicas y culturales. Esto implica introducir problemas de justicia social en la planificación de estrategias de salud pública. Haciendo un análisis crítico del trabajo del bioeticista Norman Daniels —quien aborda la importancia moral de la salud pública desde una interpretación de la teoría de la justicia de John Rawls—retomamos las críticas a la justicia como imparcialidad de las posturas comunitarista y delas políticas de la diferencia (específicamente I. M. Young), para mostrar que un enfoque sindémico de la salud pública es indispensable para lograr una vacunación completa: el diseño de estrategias tendrá que considerar los contextos específicos de grupos renuentes a vacunarse para lograr eficiencia a corto, mediano y largo plazo.(AU)

Les afectacions per la pandèmia de COVID-19 depenen de determinants socioculturals que blinden a alguns individus o grups dels efectes més severs o tornen a uns altres més susceptibles de sofrir danys a la seva salut, posició social o estabilitat econòmica. El cas de la vacunació és simptomàtic de com grups específics sofreixen major vulnerabilitat per inequitats socioeconòmiques i determinants culturals. Conseqüentment, la resistència a la vacunació entre aquests grups pot aprofundir la vulnerabilitat, per la qual cosa és necessari dissenyar estratègies que, en confrontar la resistència a la vacunació, no deixin de costat aquelles inequitats estructurals que, de no atendre's, continuaran alimentant la suspicàcia i renuència a vacunar-se. En aquest treball sostenim que les polítiques de salut pública enfocades a promoure la vacunació poden beneficiar-se d'un enfocament sindèmic que consideri les sinergies entre malalties i determinants socioeconòmiques i culturals. Això implica introduir problemes de justícia social en la planificació d'estratègies de salut pública. Fent una anàlisi crítica del treball del bioeticista Norman Daniels —qui aborda la importància moral de la salut pública des d'una interpretació de la teoria de la justícia de John Rawls—reprenem les crítiques a la justícia com a imparcialitat de les postures comunitarista i de les polítiques de la diferència (específicament I. M. Young), per a mostrar que un enfocament sindèmic de la salut pública és indispensable per a aconseguir una vacunació completa: el disseny d'estratègies haurà de considerar els contextos específics de grups renuents a vacunar-se per a aconseguir eficiència a curt, mitjà i llarg termini.(AU)

Una justificación del deber de investigar: COVID-19, derecho a la ciencia y obligaciones distributivas / A Justification for the Duty to Research: COVID-19, Right to Science and Distributive Obligations

En este artículo, daré una justificación del deber de investigar que tienen los Estados durante los contextos de emergencia de salud pública, en este caso por la pandemia provocada por el SARS CoV-2. Además, defenderé que este deber de investigar se corresponde con el derecho a la ciencia en tiempos normales, y en tiempos de emergencia también con el derecho a la salud, y detallaré qué obligaciones se derivan. Finalmente, intentaré responder algunas objeciones relativas a la investigación con seres humanos en tiempo de pandemias, a saber, la impermisibilidad moral de la investigación, la pérdida de tiempo al investigar en pandemia, la minimización de estándares en contextos de emergencia y la irrelevancia estatal (AU)

In this article, I will provide a justification for the duty to research that States have during public health emergencies, in this case due to the SARS-CoV-2 pandemic. Furthermore, I will defend that this duty to research follows from the right to science in normal times, and in times of emergency also stems from the right to health, and I will detail what obligations arise. Finally, I will try to answer some objections related to research on human beings in times of pandemics namely moral impermissibility of research, the waste of time when researching in a pandemic, the minimization of scientific standards in emergency contexts, and the irrelevance of the state (AU)

En aquest article, donaré una justificació del deure d'investigar que tenen els Estats durant els contextos d'emergència de salut pública, en aquest cas per la pandèmia provocada pel SARS-CoV 2. A més, defensaré que aquest deure d'investigar es correspon amb el dret a la ciència en temps normals, i en temps d'emergència també amb el dret a la salut, i detallaré quines obligacions es deriven. Finalment, intentaré respondre algunes objeccions relatives a la recerca amb éssers humans en temps de pandèmies, a saber, la impermissibilitat moral de la recerca, la pèrdua de temps en investigar en pandèmia, la minimització d'estàndards en contextos d'emergència i la irrellevància estatal (AU)